Elemental 3

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

 

La festa

Focs de Sant Joan

La celebració de la Nit de Sant Joan, la nit del 23 al 24 de juny, es fa de formes molt variades, però amb elements emblemàtics com el foc, que els són comuns a tot arreu.

La Nit de Sant Joan, és la festa en honor del sol, celebrada a totes les cultures per ser la porta de l’estiu. Aquest lligam de la diada de Sant Joan amb el punt més alt del sol, fa que la festa sigui propiciatòria de fertilitat i de riquesa.

La nit de solstici d’estiu, la més curta de l’any, és el moment en que la natura està en el seu ple i en conseqüència, és la nit en que els quatre elements tenen més virtuts que poden incidir directament en la nostra vida.

La nit del solstici és lúdica per ella mateixa i els costums també són d’alliberament o de desig.

Elements tradicionals de la Nit de Sant Joan:

– L’aigua, considerada una font de virtuts i la garantía de vida en el medi rural, es considera aquesta nit plena de poders curatius. Antigament en aquesta data, era gairebé obligat el bany de mitja nit. Als indrets de la costa segueix éssent molt comú aquest bany.

-La menja tradicional d’aquesta diada són les coques de fruita, de pinyons o de llardons. També hi tenen cabuda les coques de recapta, amb ingredients com llangonissa o de tonyina.

-Les plantes. Aquesta nit, les virtuts guaridores que tenen les plantes, els arbres i les flors, serveixen per als més diversos remeis. Actualment encara hi han herbolaris que van a collir herbes la nit del solstici o la nit de Sant Joan. Sobre les plantes collides a les dotze de la nit existeixen multitut de creences.

-La màgia o la curació; aquesta nit és especialment propensa a guariments de tota mena. Existeixen un seguit de rituals per saber el futur o de remeis per curar les dolències més diverses.

-La fertilitat. En ser una festa dedicada al sol i el moment del ple de la natura, la nit de Sant Joan propicia la fertilitat dels camps i dels animals. En conseqüència, també ho és de riquesa si ho mirem amb els ulls dels nostres avantpassats, que vivien en una societat bàsicament agraria.

-La revetlla o verbena. El mot verbena ens arriba de la planta del mateix nom, que s’ofrenava antigament als déus i de la que se’n feien corones votives. La verbena escampa una olor profunda, a la que també s’atribueixen poders afrodisíacs. La verbena, altrament dita revetlla, és la cel.lebració festiva que per concepte ha de durar des que s’amaga el sol del dia 23 de juny fins a punt d’alba del dia 24.

-Mitologia popular. Durant tants de segles marcats per la religió cristiana, totes les creences sobre els personatges de la mitologia popular s’han refugiat en la nit de Sant Joan. La mitologia popular antiga té una funció tutelar i està relacionada directament amb la natura. La nit de Sant Joan és quan fades, follets, silfs i tota mena de personatges fantàstics són visibles.

-Les fogueres. Indiscutiblement el foc, que entronca directament amb el sol, és la constant més popular de la diada. Simbolitza renovar la nostra vida cremant tota mena d’andròmines velles. Una de les formes més antiga de foc ritual de Sant Joan, que ens ha arribat viva fins avui són les falles, avui se’n fan a l’Alta Ribagorça i al Pallars. L’altra forma primitiva és l’haro o mai, que es fa en algún indret de l’Alta Ribagorça i sobretot a la Val d’Aran.

La festa del solstici d’estiu:
A casa nostra anomenada de Sant Joan, ha estat celebrada per totes les cultures per honorar el punt alt del sol, com a element de vida i de caliu per tota la natura.

Les fogueres com a nexe d’unió:
Trobem els foguerons que es fan per Sant Antoni a les Illes, les barraques del mateix sant que es fan al sud de la Franja de Ponent, la nit de foc d’Alacant, el Sant Joan a l’Alguer… La nit de Sant Joan és la festa en que el foc és comú a totes les terres de parla catalana.

Una nit en la que es menja, es beu, es balla, es juga amb foc, el temps acompanya … i sembla que tot sigui possible. És una nit de permissivitat total i col.lectiva i en el nostre interior ens agradaria que tot aquest joc imaginari fos possible.

Focs de Sant Joan, de Jan Grau
(aportacions d’Isabel Soler, Jaume Planas i Joaquim Auladell)
Ponència 2n congrés de cultura tradicional i popular catalana BCN, 1995
http://www.festes.org/arxius/focsdesantjoan.pdf

 

0 resposta a Elemental 3

1 retroenllaç