Esteu navegant per l'arxiu de Nivell Avançat.

Elemental 11

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

Una bona manera d’aprendre català és llegir, entendre i parlar sobre un text publicat a Internet.

Us proposem consultar el blog http://www.psico-ajuda.cat, escollir un tema tractat i utilitzar-lo com a base per la conversa amb un voluntari.
Per exemple:
– L’ensenyament
– L’estat controla el teu pensament
– Et molesten coses de la teva parella?

 

Elemental 10

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

Platges amb bandera blava.

La bandera blava és un distintiu de qualitat ambiental de la FEEE (Fundació per a la Educació Ambiental d’Europa), amb el patrocini de la Comissió Europea. La bandera blava es concedeix a aquelles comunitats que realitzen un esforç especial per mantenir unes platges o ports esportius nets i gestionats amb respecte al medi ambient. Es dóna a saber en cada platja i port esportiu amb una bandera blava en un lloc visible. Alguns dels criteris més destacats per a les platges que posseeixen la bandera blava són els següents:

– Els accessos a la platja són fàcils i segurs. Hi ha accessos i facilitats per a persones amb limitacions físiques.

– Hi ha vigilants o un equip de salvament per a poder respondre a un accident.

– Hi ha un determinat nivell de qualitat de l’aigua. No hi ha vertits d’origen industrial o d’aigües residuals. Hi ha un pla d’emergència per a incidents de contaminació. No hi ha signes d’elevada contaminació derivada del petroli i les activitats humanes.

– Hi ha prou papereres. La platja es neteja de forma regular. El manteniment de les instal·lacions de la platja és correcte. Hi ha serveis (WC) accessibles en l’entorn de la platja. Hi ha algun punt públic d’aigua potable. Hi ha algun telèfon públic.

– Hi ha informació de la campanya Bandera Blava a la platja. Hi ha una oferta d’activitats d’educació ambiental. Les activitats recreatives no suposen cap perill per als usuaris de la platja. Les activitats a la platja no interfereixen amb la protecció a la natura. No circulen vehicles no autoritzats per la platja. Hi ha restriccions a l’accés d’animals a la platja.

Adaptat del document Bandera blava, publicat a la web de l’Ajuntament de L’Ampolla (Comarca del Baix Ebre)
Consells d’estalvi d’aigua

Consells pràctics per fer un bon ús de l’aigua:

– Tancar les aixetes quan no facis servir l’aigua i repara les que perdin aigua. Reduir el cabal d’aigua instal·lant dispositius barats i senzills de col·locar: els economitzadors o reguladors de cabal o airejadors.

– Rentar el cotxe al túnel de rentat o amb una esponja i una galleda en comptes de fer-ho amb mànega.

– Fer servir el rentavaixelles i la rentadora amb càrrega completa, i utilitzar sempre que es pugui programes d’estalvi. Quan s’hagi de canviar el rentavaixelles i/o la rentadora, comprar-ne un de baix consum.

– Dutxar-se, enlloc de banyar-se. Reduir el cabal fent servir un airejador en el capçal de la dutxa.

– Regar les plantes de bon matí o al vespre per evitar l’evaporació. El reg gota a gota a l’arrel de les plantes permet un reg localitzat i és un sistema excel·lent pel seu creixement.

– Per no embrutar innecessàriament les aigües residuals, no abocar productes nocius pel medi o de difícil eliminació natural o artificial (olis, productes de neteja, aiguarràs, pintures, dissolvents, etc.). Emprar el desembussador tradicional (ventosa de cautxú) en comptes de productes químics. Utilitzar detergents sense fosfats, i fer servir blanquejadors a base de percarbonatats, en lloc de lleixiu. No utilitzar el vàter ni l’aigüera com a paperera. Per evitar-ho, instal·lar contenidors de rebuig als lavabos. A l’aigüera és convenient tenir una reixeta i buidar-la periòdicament.

Adaptat del document Consells d’estalvi d’aigua, publicat per la Generalitat de Catalunya

 

Elemental 9

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa està situat al nord-est de Catalunya. La Garrotxa és el nom de la comarca on està ubicat, que pertany a la província de Girona.

Té una superfície d’unes 13.000 hectàrees i comprèn onze municipis.
En el seu interior existeixen 26 reserves naturals (980 ha) protegides pel seu interès geològic i botànic que preserven, de forma majoritària, els cons volcànics de major interès geomorfològic.

Es tracta de la zona volcànica més ben conservada de tota la península Ibèrica i una de les més representatives de l’Europa continental.
Els volcans de la Garrotxa són relativament recents (quaternaris). Quasi tots els volcans de la Garrotxa es van originar a partir d’una única erupció, que podria haver durat des d’alguns dies fins a poques setmanes.

El magma no procedia d’una cambra magmàtica, sinó que pujava directament. Això ha comportat que cada volcà s’ha format només en un episodi eruptiu i que no puguin entrar una altra vegada en activitat.

Més de 20 colades de lava constitueixen també part d’un patrimoni geològic de gran valor. Les colades de lava que van emetre els volcans es van escolar seguint el pendent, van ocupar els cursos dels rius, van omplir valls i les van convertir en planes molt fèrtils.

L’emissió de corrents de lava és el resultat de l’activitat efusiva que els va originar quan el magma sortia amb poca pressió. El diferent tipus d’escolament i refredament ha originat les curioses formes de les cingleres basàltiques de la zona, esquerdades en columnes, blocs o lloses segons si el refredament es produïa en repòs o en moviment.

Text adaptat del publicat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a:
http://mediambient.gencat.net/Images/43_106234.pdf

Volcà de Montsacopa

El Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Està situat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet, al pla de la ciutat d’Olot (capital de la Garrotxa), des d’on s’aixeca 94 m, damunt d’una base irregular de 600 m x 800 m. Al costat del seu cràter hi ha l’ermita de Sant Francesc, que es va construir el segle XVII. Durant la seva erupció, fa uns 100.000 anys, a més de la projecció dels materials que van formar el con volcànic, va emetre una petita colada de lava que es va escolar en direcció nord-oest fins on actualment hi ha la riera de Riudaura. El cràter, de 120 m de diàmetre i 12 m de fondària, es troba centrat al cim del con volcànic. Actualment, el volcà de Montsacopa és una de les 26 reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Els seus vessants estan desforestats. Inicialment, els camps de conreu van substituir els boscos. Més tard, les extraccions de greda (argila sorrenca) van fer perdre part d’aquests camps. En l’actualitat, és recobert per herbes, arbusts, horts i arbredes.

Hi ha àrees excavades que corresponen a antigues grederes, clausurades als anys seixanta, d’on s’havia extret material per a la construcció. Bona part de la ciutat d’Olot va ser construïda amb aquests materials. Cal esmentar l’interès geològic d’aquestes grederes, ja que permeten observar els materials volcànics.

Text adaptat del publicat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/activitats/itineraris/itinerari_8.jsp

 

Elemental 8

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

Trobada d’Acordionistes del Pirineu

Durant els dies 27, 28 i 29 de juliol tindrà lloc la Trobada d’Acordionistes del Pirineu d’Arsèguel (Alt Urgell); aquest dies, les notes sortides dels acordions ho omplen tot: els carrers estrets i costeruts, les cases de pedra, els patis i les entrades, els racons, les places i s’escampa pels prats que envolten aquest bonic poble del Pirineu.

És el festival de música tradicional més antic de Catalunya i actualment està considerat com el festival d’acordió diatònic més important d’Europa.

Podem gaudir de músics d’aquí i de fora: Catalunya, Aragó, Euskadi, Portugal, Occitània, França, Bretanya, Itàlia, Suïssa, Baviera, Rússia, Holanda, Irlanda, Anglaterra i fins i tot de l’Uruguai que ens fan viure una música ben tradicional a casa nostra.

El divendres, a la nit, a l’envelat gaudirem d’un concert de música popular.

El dissabte, durant tot el dia, els acordions no pararan de sonar pels carrers d’Arsèguel i en arribar a les 10 de la nit se celebrarà la tradicional trobada amb els grups vinguts d’arreu i en acabar, hi haurà ball simultani per a tothom a la Plaça del Poble i a la Plaça de Castellot.

El diumenge a la tarda, per cloure la Trobada, podrem ballar música folk amb joves músics a l’envelat.

Durant el tres dies hi haurà, també, una fira de luthiers d’instruments tradicionals, especialment de constructors d’acordió de diversos països d’Europa.

Adaptació de la notícia publicada a Fires i Festes

Tafaner (relat)

El Pau recorda perfectament aquell dilluns, tres anys enrere. Sisè, darrer any d’escola, hora de l’esbarjo; s’havia oblidat l’entrepà a la classe i va demanar per tornar-hi.
L’aula se li feia estranya; les cadires soles, la pissarra sense esborrar. Va passar arran de la taula d’Ella i va veure l’agenda dins la motxilla oberta. Palpà les tapes liles amb la punta d’un dit. Mirà cap enrere. Va obrir-la i va llegir una frase, un nom… i va sentir, per primera vegada, el fibló de la gelosia que el travessava.
Tornà al pati sense l’entrepà.

Narració de Jordi de Manuel publicada a:
[url]http://www.webpersonal.net/jordidemanuel/[/url]

Dirigir amb eficàcia

Enumerar les qualitats personals i professionals que ha de reunir el directiu del s. XXI és una tasca àrdua i complexa. Existeixen diverses tipologies de directius, diferents entre si, però igualment vàlides. Els principis que han de regir les actuacions de qualsevol directiu en tota organització les trobem en aquest decàleg del directiu eficaç:

– Comunicació: El directiu ha de saber transmetre amb efectivitat l’objectiu empresarial i ser especialment comunicatiu en èpoques de conflictes.

– Treball en equip: És el responsable de la creació i direcció d’equips de treball, ha de mostrar interès pel grup que lidera.

– Resolució de conflictes: Ha d’abordar la pressa de decisions per resoldre problemes de manera positiva, segura i proactiva.

– Lideratge: És important ser el cap visible de l’organització.

– Creativitat: La visió de negoci, la innovació i la capacitat per a obtenir beneficis són aspectes fonamentals per incrementar la competitivitat de les empreses.

– Flexibilitat: És vital la capacitat d’adaptació al medi i a l’entorn i la facilitat de reacció davant situacions noves.

– Negociador: La negociació és un element indispensable que qualsevol directiu aplicarà constantment durant la seva carrera.

– Integritat: L’honestedat i la confiança són valors claus en el líder.

– Sensibilitat: Ser humà en el tracte amb els col·laboradors. L’educació i el sentit comú ajuden especialment en les tasques de direcció.

– Aprenentatge: Impulsar l’aprenentatge de tots els components de l’organització és una tasca indispensable.

Adaptació de la publicada a Malthus Darwin
http://www.malthusdarwin.es/HEADNEWS(17)/c_news_01.htm

 

Elemental 7

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

Per a cors generosos

Un misteriós mecenes escampa la seva fortuna per diversos lavabos públics del Japó.
Diversos sobres amb diners i una petita nota en què es convida, a qui els trobi, a fer bones accions han estat trobats durant els últims dies en alguns lavabos públics del Japó, segons han informat dimarts les autoritats nipones.
Nou sobres, cada un amb uns 60 euros, han estat trobats als banys públics masculins del municipi de Kawaguchi, al nord de Tòquio. Als sobres hi havia també còpies d’una carta anònima escrita a mà en japonès que recomanava: “Tregui fruit de l’herència d’aquests 60 euros aquí continguts, per instruir el seu creixement personal. Per favor, col·labori amb un cor generós en qualsevol tipus de bona acció”.

Altres sobres per un total de 540 euros han estat descoberts així mateix en dos banys públics més de la localitat d’Akita, a uns 400 quilòmetres al nord de Kawaguchi. Les autoritats desconeixen si hi ha hagut més sobres dipositats en altres parts del país i l’existència dels quals ha estat silenciada per afortunats usuaris desconeguts de banys públics.

No obstant, en la línia de les millors tradicions japoneses, altres usuaris que s’han trobat els agradables sobres, els han entregat a les comissaries. El valor del contingut de tots els sobres recuperats puja a uns 1.600 euros.

Adaptació de la notícia publicada a elPeriodico.cat

El Parc Natural del Delta de l’Ebre

El Delta de l’Ebre és la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2. Constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental.

L’equilibri entre la seva riquesa natural i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil, per això, l’any 1983, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que ocupa les comarques del Montsià i del Baix Ebre.

De les poblacions que en formen part destaquem Amposta, que juntament amb les seves pedanies (Balada i Poblenou del Delta), té una major representació d’habitants. El centre d’interpretació de les llacunes del Parc Natural del Delta de l’Ebre és troba a la Bassa de l’Encanyissada.
A la població de Deltebre, trobem la seu del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

El paisatge del delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. Les terres totalment planes li donen ja un aspecte peculiar. A l’interior, els sectors de conreus d’horta i d’arbres fruiters, els amplis i extensos arrossars, canviants segons les estacions (terrosos a l’hivern, inundats d’aigua a la primavera, verds a l’estiu) tenen una especial bellesa. A la banda litoral es presenta un dels paisatges més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres. A la part perifèrica, grans extensions de sols salins i les llargues platges arenoses, amb dunes coronades de borró i altres mostres de vegetació, ben adaptada al medi. El parc natural fa compatible una decidida acció preservadora amb el manteniment i la millora de l’aprofitament ordenat de les produccions de l’espai protegit, i amb el foment dels contactes entre l’home i la natura mitjançant la potenciació del coneixement dels valors i atractius de la zona, dins un plantejament que nombroses experiències internacionals han demostrat viable.

Adaptació dels textos publicats a El Parc Natural del Delta de l’Ebre

 

Elemental 6

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

La recepta

Sopa freda de cogombres i menta (Àsia, Tibet)
Per a 4-6 persones

Ingredients:
1 rovell d’ou dur
1 cullerada de vinagre d’arròs
½ tassa de crema àcida freda
½ quilo de cogombres (freds, sense llavors)
½ tassa de fulles de menta fresca, rentada, escorreguda i deixada assecar.
2 tasses de sèrum de mantega batut.

Elaboració:
Poseu en un bol el rovell de l’ou dur i el vinagre, amb una forquilla amasseu fins que quedi una pasta; després, afegiu la crema àcida i ho barregeu.
A part, es pelen els cogombres ben freds i es tallen en meitats verticalment, es treuen les llavors i es talla a trossos. Es posa en una liquadora el cogombre, la menta i el sèrum de la mantega i s’hi afegeix una mica de sal.
Després passeu per un tamís el suc del cogombre i l’afegiu a la mescla àcida.
Serviu-la en bols ben freds.

Adaptació de la recepta publicada a La Cuina del Món

La notícia

El peix, més car als ports.
Una de les paradoxes que solen revelar aquests estudis del Ministeri d’Indústria és que els articles de consum no sempre són més barats on es produeixen. És el cas del peix. Les províncies a les quals és més car comprar aquest aliment coincideixen amb ports de mar com Las Palmas, Sant Sebastià, Palma de Mallorca, Santa Cruz de Tenerife, Múrcia o Màlaga.
No se salva ni Santander, ni Alacant, ni Castelló ni València. Tampoc les províncies catalanes ni les Gallegues, com és el cas de La Corunya, on el peix arriba a costar un 21% més que la mitjana del país. Per menjar peix barat s’ha d’anar a l’interior, a Ciudad Real, a Saragossa, Còrdova o Salamanca. Les excepcions són Pontevedra i Cadis, que freguen la mitjana.
Publicada a elPeriodico.cat

 

Elemental 5

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

Els castells: torres humanes

Els castells formen part de les festes. Són torres humanes. Les persones que fan els castells s’enfilen unes sobre les espatlles de les altres. Aquestes persones s’anomenen castellers. Els castellers són dones i homes, grans i petits.

Diuen que antigament servien per escalar fortificacions. També diuen que servien per a vigilar l’enemic. Diuen que servien per comunicar-se a distància amb senyals òptics. Després van formar part de diversos balls i espectacles, com el ball de valencians.

Al segle XVIII comencen les competicions entre colles de castellers. S’arriba a castells com el 3 de 10, de 10 pisos.
El castell requereix la col·laboració de tots els castellers per assolir un objectiu comú. El castell requereix també força, equilibri, valor i seny.

Hi ha colles castelleres arreu dels Països Catalans, especialment a les comarques de Tarragona.

Adaptat d’Els castells: torres humanes
Publicat a Mediterrània

La gralla

La gralla és un instrument musical de vent i un instrument de fusta de doble canya amplament fet servir en el folklore català.
La persona que toca la gralla s’anomena graller.
Probablement, el nom de l’instrument prové del seu so estrident en referència al crit d’una gralla (ocell).
És conegut per ser l’instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells.
Sovint s’acompanya d’algun instrument de percussió.

Adaptat de Gralla (instrument)
Publicat a l’Enciclopèdia Viquipèdia

 

Elemental 4

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

El rei savi

Antigament, a la llunyana ciutat de Wirani hi havia un rei que era pròsper i alhora savi. I era temut pel seu vigor i estimat per la seva saviesa.
Al cor d’aquella ciutat hi havia un pou d’aigua fresca i cristal·lina del qual bevien tots els ciutadans, fins el rei i els seus cortesans, ja que no n’hi havia d’altre.
Una nit, mentre tothom dormia, entrà una bruixa a la ciutat i abocà al pou set gotes d’un estrany líquid, i digué:
-D’ençà d’aquest instant, aquell qui begui d’aquesta aigua esdevindrà boig.
L’endemà, tots els habitants, llevat del rei i el seu camarlenc (1), begueren del pou i esdevingueren folls, tal i com la bruixa ho havia predit.
I durant tot el dia, pels carrers estrets o a les places de mercat, la gent no feia altra cosa que xiuxiuejar-se a l’oïda:
-El rei és boig. El nostre rei i el seu camarlenc han perdut la raó. Certament, no podem ser pas regits per un rei boig. Cal destronar-lo.
Aquell vespre el rei ordenà que li omplissin una copa d’or d’aigua del pou. I quan la hi portaren, en begué llargament i la passà al camarlenc perquè també en begués.
I en aquella llunyana ciutat de Wirani hi hagué molta alegria, ja que el rei i el seu camarlenc habien recobrat la raó.

Adaptat d’El Foll
Gibran Khalil Gibran

(1) camarlenc: servent personal del rei

 

Elemental 3

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

 

La festa

Focs de Sant Joan

La celebració de la Nit de Sant Joan, la nit del 23 al 24 de juny, es fa de formes molt variades, però amb elements emblemàtics com el foc, que els són comuns a tot arreu.

La Nit de Sant Joan, és la festa en honor del sol, celebrada a totes les cultures per ser la porta de l’estiu. Aquest lligam de la diada de Sant Joan amb el punt més alt del sol, fa que la festa sigui propiciatòria de fertilitat i de riquesa.

La nit de solstici d’estiu, la més curta de l’any, és el moment en que la natura està en el seu ple i en conseqüència, és la nit en que els quatre elements tenen més virtuts que poden incidir directament en la nostra vida.

La nit del solstici és lúdica per ella mateixa i els costums també són d’alliberament o de desig.

Elements tradicionals de la Nit de Sant Joan:

– L’aigua, considerada una font de virtuts i la garantía de vida en el medi rural, es considera aquesta nit plena de poders curatius. Antigament en aquesta data, era gairebé obligat el bany de mitja nit. Als indrets de la costa segueix éssent molt comú aquest bany.

-La menja tradicional d’aquesta diada són les coques de fruita, de pinyons o de llardons. També hi tenen cabuda les coques de recapta, amb ingredients com llangonissa o de tonyina.

-Les plantes. Aquesta nit, les virtuts guaridores que tenen les plantes, els arbres i les flors, serveixen per als més diversos remeis. Actualment encara hi han herbolaris que van a collir herbes la nit del solstici o la nit de Sant Joan. Sobre les plantes collides a les dotze de la nit existeixen multitut de creences.

-La màgia o la curació; aquesta nit és especialment propensa a guariments de tota mena. Existeixen un seguit de rituals per saber el futur o de remeis per curar les dolències més diverses.

-La fertilitat. En ser una festa dedicada al sol i el moment del ple de la natura, la nit de Sant Joan propicia la fertilitat dels camps i dels animals. En conseqüència, també ho és de riquesa si ho mirem amb els ulls dels nostres avantpassats, que vivien en una societat bàsicament agraria.

-La revetlla o verbena. El mot verbena ens arriba de la planta del mateix nom, que s’ofrenava antigament als déus i de la que se’n feien corones votives. La verbena escampa una olor profunda, a la que també s’atribueixen poders afrodisíacs. La verbena, altrament dita revetlla, és la cel.lebració festiva que per concepte ha de durar des que s’amaga el sol del dia 23 de juny fins a punt d’alba del dia 24.

-Mitologia popular. Durant tants de segles marcats per la religió cristiana, totes les creences sobre els personatges de la mitologia popular s’han refugiat en la nit de Sant Joan. La mitologia popular antiga té una funció tutelar i està relacionada directament amb la natura. La nit de Sant Joan és quan fades, follets, silfs i tota mena de personatges fantàstics són visibles.

-Les fogueres. Indiscutiblement el foc, que entronca directament amb el sol, és la constant més popular de la diada. Simbolitza renovar la nostra vida cremant tota mena d’andròmines velles. Una de les formes més antiga de foc ritual de Sant Joan, que ens ha arribat viva fins avui són les falles, avui se’n fan a l’Alta Ribagorça i al Pallars. L’altra forma primitiva és l’haro o mai, que es fa en algún indret de l’Alta Ribagorça i sobretot a la Val d’Aran.

La festa del solstici d’estiu:
A casa nostra anomenada de Sant Joan, ha estat celebrada per totes les cultures per honorar el punt alt del sol, com a element de vida i de caliu per tota la natura.

Les fogueres com a nexe d’unió:
Trobem els foguerons que es fan per Sant Antoni a les Illes, les barraques del mateix sant que es fan al sud de la Franja de Ponent, la nit de foc d’Alacant, el Sant Joan a l’Alguer… La nit de Sant Joan és la festa en que el foc és comú a totes les terres de parla catalana.

Una nit en la que es menja, es beu, es balla, es juga amb foc, el temps acompanya … i sembla que tot sigui possible. És una nit de permissivitat total i col.lectiva i en el nostre interior ens agradaria que tot aquest joc imaginari fos possible.

Focs de Sant Joan, de Jan Grau
(aportacions d’Isabel Soler, Jaume Planas i Joaquim Auladell)
Ponència 2n congrés de cultura tradicional i popular catalana BCN, 1995
http://www.festes.org/arxius/focsdesantjoan.pdf

 

Elemental 2

22 de març de 2012 en Materials, Nivell Avançat

La notícia:
Cita:

Un verger al terrat

Un jardí botànic amb gairebé 200 espècies corona la seu d’una associació mexicana d’educació ambiental El centre imparteix cursos per als que vulguin fer el mateix a casa.

Guardi les safates de plàstic de les capses de galetes: amb fulles seques i terra, li serviran de planter. Busqui cubells i pneumàtics vells: amb bosses de plàstic i el compost que l’alleujarà dels residus orgànics, pot fer el seu petit hort o jardí… al terrat o al balcó. Com diu el nen ambaixador de l’ecologia mexicà, Milton Rubín, de 10 anys, “utilitzi les mans, la intel.ligència i el cor per cuidar l’aigua, la terra i l’aire que fem servir tots i que serà el nostre llegat”. Aquest és l’esperit que anima el Centre d’Informació i Comunicació Ambiental d’Amèrica del Nord (Ciceana), una associació civil mexicana que no només es dedica a promoure l’educació sobre el medi ambient, sinó que a més a més ajuda a transformar actituds i a cultivar hàbits i valors que afavoreixin el desenvolupament sostenible.

Som enmig d’un bell jardí, una horta molt fèrtil, al barri de Coyoacán, cap al sud de l’aglomeració urbana de la capital de Mèxic. Però el més sorprenent és que al voltant es mostren les copes dels grans arbres i només la part superior d’altres edificis. Això és la teulada: el verger corona l’edifici de Ciceana com una perla alçada contra l’escalfament global enmig de la megalòpolis, una bona mostra del que hauria pogut ser un vell projecte del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) per a la “naturalització d’àrees edificades al Districte Federal”. El director de comunicació del centre, Jorge Rosario, ressalta: “Aquest és l’únic jardí botànic del món sembrat directament damunt d’un terrat”.

 

Publicada a ElPeriòdico.cat el 06.06.2007

 

La recepta:

Iogurt
Petit és el món… Una amiga israeliana va conèixer uns catalans tot viatjant per les terres de Déu, que li van donar aquesta recepta. Doncs bé la recepte torna a casa!!

Ingredients:
1 litre de llet (amb greix)
1 cullerada de iogurt
Temps de fermentació, 12 hores mínim.

Estris:
una iogurtera o un termos
un termòmetre

Preparació:
És molt senzill, tan sols s’ha de bullir la llet fins arribar als 40º C i apagar el foc. És important no passar-se per poc ni per molt!
Tot seguit es posa la llet a la iogurtera juntament amb una cullerada de iogurt. Sembla ser que els bacteris del iogurt es reprodueixen en la llet a 40º C fins transformar tota la llet en iogurt. Cal però deixar el procés fer la seva durant al menys 12 hores. Així que és una bona recepta per fer a la nit i menjar pel matí, almenys pels dormilegues…

Publicada a Receptes del món